Definint una proposta col·lectiva per al futur del barri. Consulta els resultats de la fase 2 del Pla Director de Dinamització del Nucli Antic de Lloret de Mar

Els darrers mesos del 2024, Lloret de Mar va fer grans avenços en el desenvolupament del Pla Director de Dinamització del Nucli Antic, un document fonamental pensat per establir una visió clara de futur i definir accions concretes per donar una nova vida al barri. El Pla busca revitalitzar aquesta zona emblemàtica del municipi, millorar la qualitat de vida dels seus veïns i protegir el seu patrimoni històric i cultural; és molt més que un document tècnic: és una aposta conjunta entre veïns, entitats i institucions per convertir el Nucli Antic de Lloret en un espai viu, sostenible i integrador que respongui a les necessitats reals dels seus habitants.

La primera fase del projecte es va centrar en una anàlisi detallada i una diagnosi exhaustiva del Nucli Antic, identificant-ne els punts forts, les debilitats i les oportunitats de millora. Però va ser durant la segona fase, anomenada Impuls Participatiu, quan la ciutadania i els tècnics municipals van treballar plegats per revisar de manera crítica el treball realitzat, marcar prioritats i traçar els passos necessaris per avançar.

Aquest procés es va dividir en tres grans etapes. La primera va consistir en la revisió i contrast de la diagnosi inicial, validant les conclusions i ajustant-les a la realitat actual del barri. A continuació, es van imaginar possibles escenaris de futur per al Nucli Antic, debatent quin camí seria el més adequat. Finalment, es van establir les actuacions prioritàries que caldrà implementar en els pròxims anys per fer realitat aquesta visió de futur.

1. Impuls participatiu: Passos inicials

1.1. Grups de treball i metodologia

La diagnosi inicial del Pla Director de Dinamització del Nucli Antic va permetre identificar els punts forts i febles del territori, així com les oportunitats i amenaces que caldria abordar. Aquest treball va servir per establir línies temàtiques d’acció i definir àmbits prioritaris que marquen la base del projecte. Les accions es van dissenyar tenint molt en compte les necessitats dels veïns i els recursos disponibles, per assegurar que fossin realistes i efectives. 

Per fer-ho possible, es van posar en marxa tres espais de treball que van aportar perspectives complementàries. El Grup Motor, format per tècnics, polítics i agents locals, va actuar com a òrgan de decisió i coordinació. Paral·lelament, el Grup Interdepartamental va fomentar la col·laboració entre els diferents departaments municipals, garantint la transversalitat i aprofitant el coneixement especialitzat de cada àrea. Finalment, les Taules Sectorials, obertes a la ciutadania i estructurades en quatre àrees temàtiques (Barri i Comunitat, Comerç, Patrimoni i Turisme), van oferir un espai participatiu per compartir idees, divulgar avenços i assegurar la continuïtat del projecte mitjançant futurs grups de treball. 

Aquest primer esforç col·lectiu va establir una base sòlida i inclusiva per al desenvolupament del Pla Director.

1.2. Contrast de la diagnosi

El procés de contrast de la diagnosi del Pla Director de Dinamització del Nucli Antic es va dur a terme amb l’objectiu de validar i prioritzar les propostes clau per al barri. Aquesta fase va comptar amb la implicació activa d’actors socials, tècnics i polítics, creant un espai de diàleg per definir les accions més urgents i efectives. Durant el procés es van identificar cinc grans reptes: impulsar un comerç local i de proximitat que ampliés l’oferta i atreiés residents, renovar habitatges buits per assegurar l’accés a l’habitatge social, fomentar la integració de col·lectius migrants per combatre l’exclusió, establir un model de convivència equilibrat amb l’oci nocturn que garantís la seguretat i el civisme, i potenciar l’atractiu turístic a través de millores en façanes, espais públics i una mobilitat més sostenible.

El contrast de la diagnosi, realitzat realitzat de manera col·laborativa amb la ciutadania i les diferents àrees municipals de l’ajuntament, va resultar importantíssim per a establir les prioritats fonamentals i definir un camí clar per a la implementació d’accions concretes que revitalitzessin el Nucli Antic de Lloret de Mar.

1.3. Resultats del contrast

Si bé el contrast de la diagnosi va posar en relleu les prioritats clau identificades en cada espai de treball, els resultats i prioritats varien en funció de l’espai i els agents participants. 

Així, el Grup Motor va centrar-se principalment en dos grans eixos de treball: la regeneració d’habitatges i la convivència amb l’oci. També va proposar replantejar el model de comerç local, prioritzant la proximitat com a valor essencial per sobre de la simple qualitat, i ampliar la mirada sobre l’oci més enllà de la seva dimensió nocturna.

Per la seva banda, el Grup Interdepartamental va donar prioritat a l’atractiu turístic i a la convivència amb l’oci, destacant la importància d’incorporar la perspectiva de gènere en totes les accions i de crear un marc regulador clar per gestionar millor l’oci nocturn. Aquest enfocament transversal va subratllar la necessitat d’un plantejament inclusiu i equilibrat.

A les Taules Sectorials, les prioritats van variar segons la temàtica tractada. En la taula de Barri i Comunitat es va posar èmfasi en reduir l’impacte de l’oci nocturn, reforçar la seguretat i garantir el compliment de les normatives cíviques. En la taula de Turisme es va destacar la urgència de destinar habitatges buits a usos residencials permanents i millorar la imatge urbana del barri. En Comerç es va defensar la diversificació de l’oferta comercial i el foment de la identitat local com a elements essencials per dinamitzar l’economia. Finalment, a Patrimoni es va prioritzar la recuperació d’espais privats per al seu ús públic i la creació d’un organisme tècnic que gestionés de manera eficient els recursos patrimonials del Nucli Antic.

De manera transversal, totes les taules van coincidir en la necessitat que el projecte de millora tingui continuïtat i estabilitat més enllà dels mandats polítics, definint un compromís a llarg termini essencial per assegurar l’èxit de les accions i garantir una revitalització sostenible i efectiva del Nucli Antic de Lloret de Mar.

2. Grup Motor: Definint escenaris futurs per al nucli antic

A partir de l’avaluació DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) i de les conclusions de la diagnosi del Pla Director de Dinamització del Nucli Antic, es van desenvolupar quatre possibles escenaris futurs per al Nucli Antic de Lloret de Mar, amb un horitzó temporal de 10 a 15 anys.

Escenari Base

«Es manté la tendència actual amb les actuacions en marxa, tant sobre el model de convivència com el sistema econòmic del nucli antic.»

Aquest escenari planteja la continuïtat de la tendència actual sense grans transformacions, amb petites millores com la regulació comercial, la redistribució d’habitatges turístics i la millora del planejament urbanístic. No obstant això, aquest enfocament comporta riscos com l’increment de desigualtats socials, l’abandonament d’habitatges i la degradació del barri a llarg termini, la qual cosa podria implicar una pèrdua de competitivitat enfront d’altres localitats.

Escenari 1: La Cultura com a Motor de Canvi

«La identitat del nucli antic com a motor d’impuls d’economies locals i la transformació del sector de l’oci cap a altres formes de cultura.»

Aquest escenari proposa utilitzar la identitat cultural del Nucli Antic com una eina per transformar l’oci i diversificar l’economia. Les estratègies inclouen potenciar esdeveniments culturals i artístics, rehabilitar habitatges i revitalitzar espais públics. Les fortaleses d’aquest enfocament són la promoció de la identitat local i del patrimoni històric, així com l’impuls a activitats més compatibles amb la vida quotidiana. Els resultats esperats inclouen un increment del valor del barri com a lloc de residència i l’atracció de nous habitants.

Escenari 2: Turisme d’Alta Qualitat

«Els productes turístics cap a un públic amb més poder adquisitiu facilita incrementar la recaptació i les inversions públiques al nucli antic.»

Aquest escenari es centra en atreure un turisme amb més poder adquisitiu mitjançant mesures com l’increment de la taxa turística, la recaptació de la qual es podria reinvertir en la rehabilitació del Nucli Antic, la implementació de programes de formació i la limitació d’habitatges d’ús turístic. Entre les seves fortaleses destaquen la generació d’ingressos públics addicionals i les millores en la qualitat de vida i la infraestructura del barri. No obstant això, la seva implementació requereix acords transversals i finançament extern.

Escenari 3: Economia Digital Emergent

«Lloret lidera la creació de productes turístics i d’oci vinculats al sector digital i tecnològic i exporta innovació cap a altres destinacions turístiques.»

En aquest escenari, el Nucli Antic es transformaria en un laboratori per al desenvolupament de productes turístics digitals i sostenibles, alineat amb l’estratègia de «Lloret 2035», actualment en procés de desenvolupament per l’Ajuntament. Les accions inclourien la creació d’ocupacions tecnològiques, l’atracció de nòmades digitals i la digitalització de serveis i productes turístics. Aquest enfocament posicionaria Lloret com un destí innovador, revitalitzant l’economia a través de la tecnologia i generant noves oportunitats per a la població local. A més, activaria el mercat immobiliari i fomentaria nous usos per als espais comercials.

2.1. Revisió dels escenaris pel Grup Motor

Cada escenari de futur plantejat per al Nucli Antic va oferir solucions concretes a les debilitats i amenaces del barri. Amb aquestes propostes sobre la taula, el Grup Motor va organitzar una nova sessió de debat, la qual va ser clau per avançar cap a un escenari consensuat.

Durant la sessió, les persones assistents van analitzar els diferents escenaris des de la perspectiva de la seva viabilitat i atractiu. El debat va concloure amb un acord majoritari: l’escenari ideal havia de combinar elements dels diversos models plantejats. Es va posar èmfasi en la necessitat de comptar amb una planificació anual i adaptable, que permetés ajustar-se a les necessitats canviants del barri. També es va reconèixer el valor de Lloret com un espai únic, amb un patrimoni, un emplaçament i una oferta cultural que el fan especialment atractiu.

No obstant això, es van identificar obstacles importants que caldria superar per fer realitat aquest futur compartit. L’accés limitat a l’habitatge es va destacar com un dels problemes més urgents, especialment per a joves i persones vulnerables, a causa dels preus elevats i la manca de disponibilitat. També es va subratllar la importància d’un compromís ferm entre institucions i agents socials per garantir l’èxit del projecte. A més, els problemes de seguretat i convivència van aparèixer com reptes pendents per millorar la qualitat de vida al Nucli Antic.

2.2. Un escenari de consens per al futur del Nucli Antic

A partir de l’anàlisi i comprensió dels escenaris, el grup motor va definir un escenari de consens que conjumina els aspectes més favorables dels futurs plantejats. 

El resultat d’aquest treball va ser el següent:

El 2035, el nucli antic és testimoni d’una creixent diversitat d’activitats econòmiques a Lloret. D’una banda, el barri ha esdevingut una zona per testejar productes turístics i d’oci vinculats al sector digital i tecnològic, exportant innovació cap a altres destinacions turístiques. D’altra banda, la promoció de la identitat del nucli antic, basada en el seu passat, però sobretot en el seu present i la seva diversitat social, ha reforçat activitats claus com la gastronomia i la cultura, especialment durant la temporada baixa. Aquestes noves activitats, juntament amb un control més estricte de les regulacions, han millorat la convivència amb els veïns i veïnes. L’esforç per millorar l’espai públic i per rehabilitar el parc d’habitatges, impulsat des de la col·laboració dels propietaris i l’Ajuntament, ha atret població jove al nucli antic i ha facilitat que famílies vulnerables puguin viure-hi i afegir valor dins d’aquesta economia diversa.

3. Grup Interdepartamental: Analitzant la viabilitat de les actuacions

Un cop es va determinar l’escenari de consens, basat en els resultats de la diagnosi i les idees recollides durant el procés de contrast, es van definir un conjunt d’actuacions per convertir aquesta visió de futur en una realitat. Aquestes accions es van plantejar com el punt de partida per treballar col·lectivament amb tots els grups implicats en la implementació del Pla Director de Dinamització del Nucli Antic.

Tanmateix, no es va considerar possible abordar totes les actuacions al mateix temps. Es va reconèixer la necessitat d’establir un ordre de prioritats tenint en compte criteris com la viabilitat tècnica, els costos econòmics o la urgència de cada acció. En aquest sentit, la sessió de treball del Grup Interdepartamental va ser clau per analitzar les propostes des d’una perspectiva transversal, posant de manifest oportunitats i reptes, i consensuant la millor manera de procedir.

Les conclusions van destacar que, en general, totes les propostes es van considerar viables, però amb condicionants previs com assegurar el pressupost, establir col·laboracions publicoprivades i aconseguir acords amb gremis locals. Aquesta sessió també va permetre planificar la implementació de les accions en diverses fases, valorant-les des de diferents perspectives per garantir-ne l’efectivitat.

Entre les iniciatives clau es va proposar crear un equipament públic per a activitats veïnals i municipals. Aquesta proposta requereix un pressupost adequat, una ubicació funcional i una gestió eficient per garantir-ne el bon ús. També es van identificar espais privats que podrien ser rehabilitats i oberts a la ciutadania en horaris concrets, remarcant la necessitat de col·laboracions públic-privades per gestionar-los.

En l’àmbit de l’habitatge, es va destacar la importància de reforçar la Borsa de Mediació per donar suport als propietaris i assegurar la seguretat jurídica. Així mateix, es va proposar la creació d’una finestreta única a l’oficina d’habitatge per agilitzar els tràmits i millorar l’eficiència del servei.

Pel que fa al comerç, es va suggerir revisar el Pla Especial d’Usos Comercials, augmentar el nombre d’inspectors per garantir-ne el compliment i establir incentius fiscals per reduir els locals buits i dinamitzar l’activitat comercial al barri.

Finalment, en relació amb la mobilitat i la logística sostenible, es van proposar diverses actuacions, com un servei de shuttle per connectar els aparcaments dissuasius amb els hotels, un transport públic de petit format que pogués accedir al Nucli Antic, i la digitalització del sistema de càrrega i descàrrega. També es va considerar necessari reforçar la supervisió de les zones blaves i verdes, així com plantejar el tancament del passeig de Jacint Verdaguer per afavorir l’accessibilitat i la qualitat de l’espai públic.

4. Taules sectorials: Entenent les prioritats ciutadanes

En l’última part de la fase 2 del Pla Director de Dinamització del Nucli Antic, l’Ajuntament de Lloret de Mar va donar prioritat a escoltar les perspectives de la ciutadania i integrar-les en la planificació del futur del barri. Per aconseguir-ho, es va fomentar un treball participatiu mitjançant les quatre taules sectorials creades per al procés. Aquestes taules van servir com a espais d’intercanvi d’idees entre veïns, representants d’entitats locals i tècnics municipals, amb l’objectiu de debatre les actuacions necessàries per revitalitzar el Nucli Antic.

Durant les taules, es van organitzar grups de treball reduïts que van abordar temàtiques clau segons les àrees de treball. Hi van participar entitats com l’Associació de Comerciants de Lloret, el Grup d’Amics de l’Arxiu i la plataforma veïnal Un altre Lloret és possible, entre altres. Cada grup va exposar les seves prioritats i va debatre les actuacions que consideraven essencials per millorar la qualitat de vida al barri. Aquest format va permetre generar un diàleg constructiu i entendre les expectatives específiques de cada col·lectiu.

Tot i que els resultats van variar segons les temàtiques tractades, totes les taules van coincidir en destacar dues prioritats clau. En primer lloc, es va considerar fonamental la creació del Consell del Nucli Antic, un òrgan permanent de participació que supervisés la implementació del Pla Director. Aquest consell ha de garantir que les accions previstes es posin en marxa de manera efectiva i ha de representar la diversitat de veus del Nucli Antic. A més, es va valorar que aquest espai pugi comptar amb un grup de consulta extern i inclogui mecanismes per assegurar la participació oberta de la ciutadania. En segon lloc, es va posar un gran èmfasi en la recuperació d’espais públics degradats o infrautilitzats. Els participants van identificar diverses zones que podrien transformar-se en llocs de trobada per fomentar el teixit social i dinamitzar la vida al carrer. Aquesta actuació es va considerar clau per enfortir els vincles socials i generar un ús quotidià i inclusiu de l’espai públic.

A més de les prioritats compartides, es van destacar altres accions importants segons les àrees temàtiques de les taules. La taula de Turisme i la de Comerç van prioritzar la revisió del Pla Especial d’Usos Comercials per diversificar l’oferta, evitar locals buits i promoure activitats econòmiques de qualitat. La taula de Patrimoni va posar el focus en la millora de l’espai urbà, valorant l’esponjament de certes zones per fer-les més accessibles i atractives. Per la seva banda, la taula de Barri i Comunitat va donar molta importància a la millora de la mobilitat, proposant solucions sostenibles i l’organització de nodes logístics que facilitessin el transport i la distribució de mercaderies al barri. 

5. Conclusions i pròxims passos

El procés de debat sobre el futur del Nucli Antic de Lloret de Mar va deixar clar que el diàleg constructiu i la col·laboració entre veïns, tècnics i institucions poden traçar un camí clar per a la seva revitalització. Gràcies al procés realitzat durant la segona fase del treball, aquest barri emblemàtic, amb un ric patrimoni històric i cultural, s’ha convertit en el centre d’un esforç col·lectiu per convertir-lo en un espai més habitable, inclusiu i sostenible. Les propostes sorgides durant el procés participatiu van reflectir una clara voluntat de combinar la preservació del seu caràcter tradicional amb la modernització necessària per respondre les necessitats actuals dels seus habitants.

Entre les prioritats destacades, s’ha posat especial èmfasi en la creació d’espais de convivència que fomentin el vincle social i reforcin la identitat del barri. La recuperació de zones degradades o infrautilitzades ha estat identificada com una acció clau per a generar nous usos comunitaris i donar vida a racons oblidats del Nucli Antic. A més, es va assenyalar la necessitat d’abordar reptes estructurals, com la manca d’habitatge assequible, la gestió de l’oci nocturn o la millora de la seguretat, mantenint una visió a llarg termini que asseguri l’estabilitat del projecte més enllà de mandats polítics.

Tot plegat, aquest procés ha posat en evidència com la participació activa de la ciutadania és clau per a recollir propostes que reflecteixin les necessitats reals i complexes d’un territori. Així, la segona fase de treball no sols ha marcat les bases per a la transformació del barri, sinó que també ha reforçat el sentiment de pertinença entre els veïns, destacant la importància de treballar plegats per a construir un futur inclusiu i sostenible.

Amb els resultats de la segona fase, s’està actualment desenvolupant el Pla Integral d’Accions de Millora, amb el qual Lloret de Mar farà un pas decisiu per a definir una visió clara i detallada perquè el Nucli Antic es converteixi en un espai viu, dinàmic i ple d’oportunitats, en el qual l’economia, el turisme i la vida quotidiana puguin conviure en harmonia.